REFLEXIONS ENTORN DE LA BONA MORT

Carta enviada a “La Vanguardia” el 30 de gener de 2015

 

Sr. Director,

Coincideixo plenament amb l’opinió de l’ Eulàlia Solé quan manifesta que no està d’acord amb “cap mena d’acarnissament amb el malalt per a perllongar-li la vida de manera artificial”.  Això coincideix també amb el criteri que aplica la bona praxis mèdica i que recomana el catecisme de l’Església Catòlica. (pp. 2278-79).

També coincideixo amb la recomanació de les Cures Pal·liatives com a mesura imprescindible per evitar al pacient el patiment, físic, psicològic i espiritual, i aconseguir així l’autèntica bona mort que tots desitgem.

Únicament difereixo en aplicar el nom d’eutanàsia passiva a allò que en realitat és no interferir en el procés de malaltia, que portarà naturalment a la mort.  No existeix l’eutanàsia passiva; o bé es busca intencionadament la mort, i això és eutanàsia, o bé s’acompanya i alleuja al pacient, amb un equip multidisciplinari que respecta el procés final de la seva vida, i això no és eutanàsia.

 

Enhorabona per insistir en els horrors que l’eutanàsia està provocant en alguns països! Ja se sap que obrir la porta a una mesura per a casos puntuals acaba desembocant-ne en la generalització i comporta l’exercici del poder d’uns éssers humans sobre d’altres, per motius econòmics o ideològics.

 

Deixa un comentari

*

captcha *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Estem utilitzant cookies al nostre lloc web

Confirmeu si accepteu les nostres galetes de seguiment. També podeu rebutjar el seguiment, de manera que pugueu continuar visitant el nostre lloc web sense que les dades s'enviïn a serveis de tercers.