REFLEXIONS DAVANT LA DAVALLADA D’AVORTAMENTS

Carta enviada a La Vanguardia, el 31 de desembre de 2014

 

La reducció en el nombre d’avortaments provocats a Espanya és una bona notícia.

Les circumstàncies en les quals es produeix aquest fet, però, indueixen una reflexió pausada sobre la qüestió que està en el rerefons del fet que 108.690 dones hagin decidit no tirar endavant el seu embaràs i per tant no tenir el fill que esperen.

 

Segons les dades que apareixen als mitjans de comunicació, un 54,41% de les dones ho fan per causes que no tenen un origen ni econòmic, ni laboral ni afectiu… és per tant per manca d’esperança en el futur? Per manca de sentit de la vida? Per no haver rebut elles mateixes una acollida familiar que els faci valorar el bé que suposa el naixement d’un fill?… Aquestes són també les mancances d’una societat invalidada pel seu pessimisme, immersa en un materialisme que no pensa més que en un present fugaç.

 

Un 34,75% (30,7% anteriorment) interrompen la seva gestació per causes econòmiques i laborals. Aquesta xifra ha d’interpel·lar la nostra responsabilitat social i la nostra solidaritat personal, col·lectiva i de les administracions públiques. Mentre una part dels conciutadans consumeixen desaforadament, d’altres no tenen els recursos necessaris per exercir la seva maternitat dignament i renuncien a fer-ho!

 

En definitiva, encara que el nombre total d’avortaments hagi baixat, encara hi ha 108,690 dones, i els seus fills no nascuts, que han patit una decisió dolorosa i que mereixen un replantejament en la manera de fer d’una societat que, nominalment, pretén ser solidària i humana.

 

Atentament,

Deixa un comentari

*

captcha *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.