MODIFICAR EL GENOMA I L’ESPÈCIE HUMANA

Article enviat al diari la Vanguardia per Miquel Angel Serra

Recentment, el conegut genetista Siddharta Mukherjee, afirmava que “La nostra espècie pot redissenyar-se a si mateixa i caldrà aprendre genètica per poder debatre i decidir com. I ja no ens queda molt temps”. L’avanç imparable de les tecnologies emergents d’edició del genoma, inclòs l’humà, com el CRISPR, pot posar a les nostres mans la clau de l’evolució i, per tant, reescriure el nostre futur com a espècie. No obstant això, el prestigiós investigador advertia: “mantinguem la diversitat, perquè si no, les persones desapareixerem. L’evolució demostra que les espècies massa homogènies desapareixen”.

Fa solament tres mesos, l’Acadèmia Nacional dels EUA va entreobrir la porta a modificar el genoma d’embrions, espermatozoides i òvuls, cosa que significa un canvi de paradigma respecte del que els investigadors podien fer, almenys, a Occident. Fins ara, un canvi en el genoma es quedava en l’individu; a partir d’ara passaria a la seva descendència, amb la qual cosa les seves conseqüències escaparien del nostre control. No es tracta solament de guarir algunes malalties que depenen d’un sol gen, en què podem estar tots d’acord, sinó de modificar el genoma per, hipotèticament, “millorar” altres característiques més complexes, que depenen de molts gens i poden no comportar patologia alguna.

El risc d’una selecció eugenèsica d’embrions “a la carta” que ens porti a una societat orwelliana estaria molt a la vora; probablement s’escollirien les mateixes “millores”, encara que això obligui a recórrer sistemàticament a la fecundació assistida. Per escollir les “millores, mots científics ens preguntem si quan arribi el dia que l’home tingui aquesta capacitat i l’exerceixi, a l’estil de Faust, l’ésser humà, tal com avui ho entenem, deixarà de ser-ho. Semblen profètiques les paraules que Goethe atribueix  a Mefisto: “m’has fet sobirà de la naturalesa (…); l’antiga manera d’engendrar ho considero una broma. El punt d’on brollava la vida, la força que s’exhalà i es transmeté ha perdut tota la seva importància i tota la dignitat. Si l’animal troba encara en això plaer, l’home dotat de nobles qualitats ha de tenir un origen més digne i pur”.

Per això és tan urgent no posposar més el debat social sobre aquest tema, que ens afecta a nosaltres i a la nostra descendència, tenint en compte que cada individu és preciós i diferent, però compartim la mateixa dignitat i destinació.

 

Miquel Àngel Serra

Doctor en Biologia

 

Deixa un comentari

*

captcha *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.